dijous, 11 de març de 2010

La nevada


A Blanes, una nevada com la del passat dilluns 8 de març, és un fet extraordinari, d'aquelles coses que passen només una vegada cada vint-i-cinc anys. I això és el que hem viscut aquests dies. Molts nens que han viscut sempre aquí o que han vingut de països càlids, veien nevar per primera vegada a la seva vida...
Com us podeu imaginar, no deixaven de mirar per la finestra mirant com aquella pluja s'anava tornant aiguaneu i per fi en grans volves de neu que van il·luminar les seves cares. L'alegria i l'entusiasme es van desbordar quan se'ls hi va comunicar que l'escola tancaria a la tarda per decisió de l'Ajuntament davant de les previsions d'empitjorament del temps.
L'endemà dimarts, l'escola va continuar tancada. Tota la zona exterior de l'escola estava absolutament glaçada. Un pi de grans dimensions havia caigut al terra pel pes de la neu, arrossegant els cables del telèfon. Entrar a l'escola per on es fan les files era jugar-se el físic. Pitjor estava l'accés a l'edifici d'infantil. Tant la pista com les zones de terra estaven cobertes per una capa de glaç que feia impossible acostar-s'hi.
El dimecres, es van reprendre les classes mentre els treballadors serraven i s'emportaven el pi. Durant tot el dia els nens intercanviaven les experiències viscudes el dia anterior: els ninots de neu, les onades del mar, les apagades de llum... I a l'hora del pati encara es trobaven grups de nens buscant restes de neu o gel en les zones més ombrívoles per continuar la batalla amb les boles de neu...
Les fotos que veieu aquí estan fetes a l'escola el dimarts al voltant de les deu del matí.